Qui som

team

Raffaele R. Riverso

Italià establert a Barcelona. Una cosa que, fa uns anys, hagués pogut resultar singular i graciosa. Avui ja no, més aviat ordinari, potser hortera. Llicenciat, masteritzat i postgraduat en periodisme, una professió il·lusionant i, com diuen al meu país, «sempre millor que treballar». Des de fa uns anys, convençut usuari actiu dels cellers de Catalunya. Perquè viure un celler, escoltar les llegendes del cellerer i, poc després, tastar-les en grans copes, m’omple de veritat i em recorda que les coses, efectivament, s’han de valorar per com són, però encara més per com haguessin pogut ser. Un savi, una vegada, va dir: «I si les dades no acompanyen, pitjor per les dades». Perquè l’enòleg pot controlar el nivell d’acidesa i molts factors més, però el sol i la pluja passen d’ell.

 

Carles Vilà i Cabrera

Arquitecte, dissenyador gràfic i comunicador vinícola. I no forçosament per aquest ordre. Sóc un apassionat pel vi català, però em sedueix tot aquell vi que té alguna història per explicar darrera, sigui d’on sigui. Tot i així, i sent conscient que hi ha molt de vi bo pel món, considero que el primer que s’ha de conèixer és el que es fa a casa. M’agrada conèixer i descobrir, investigar i trobar, tastar i retastar. Crec que el vi és cultura, i alimenta cos i esperit. Al llarg de dos anys vaig formar part de la parella vinícola ·156VINS·, treballant per la difusió del vi català. I ara m’aventuro en aquest trident, amb la mateixa il·lusió: mostrar, amb orgull, que som un gran país de vins.

 

Davide Tenconi

M’encanta cuinar. I beure. O beure i cuinar. Sóc sommelier des de fa més de deu anys -també sóc xef- i busco cada dia petits viticultors que m’emocionin pels seus treballs amb la terra i la vinya. Odio el merlot (que quedi clar), com deia el gran Paul Giamatti a ‘Sideways’ (‘Entre copas’, 2004), i cuinaria cada dia un risotto diferent per buscar el maridatge perfecte. He treballat molts anys com a periodista gastronòmic, però m’he adonat que prefereixo estar a l’altre costat, el dels fogons i les copes. He viscut la bogeria de compartir hores amb plantilles de diferents restaurants amb estrella Michelin, així com pujar a una food truck per vendre entrepans gourmet. El meu pare em feia omplir les seves ampolles de vi els hiverns quan arribava el camió amb les damajoanes que comprava al nord d’Itàlia i necessitava ajuda per trasbalsar el preciós “suc de raïm fermentat”. Jo tenia deu anys. I van ser les meves primeres copes. Somio la meva masia, una terrassa enorme davant del mar i un celler ple d’ampolles de tot el món. Sense merlot, és clar.

 


Si ens vols fer algun comentari, suggerència o petició, escriu-nos a: info@cellerscatalunya.cat

 1,216 total views,  1 views today